Plataforma de formació en línia
Institut de Drets Humans de Catalunya

Curs semipresencial per professionals de l’advocacia i l’assessoria jurídica de la provincia de Barcelona

Hem passat del silenci davant les expressions d’odi a la seva sistemàtica judicialització, amb unes conseqüències contraproduents i perilloses tant respecte a la lluita per la igualtat i l’equitat com pels propis valors fonamentals d’una societat democràtica.

El concepte de discurs d’odi va nèxier per protegir l’exercici dels drets fonamentals de col·lectius històricamente discriminats, que s’enfronten a dificultats estructurals  per exercir els seus drets en plenitud i igualtat de condicions.

La reforma del Codi Penal de 2015  va incorporar en el seu article 510 els anomenats delictes de discurs d’odi, ampliant les conductes prohibides i les penes. Però la seva aplicació judicial, juntament amb altres disposicions del mateix Codi Penal o de la coneguda como Llei Mordassa, posa de manifest la seva utilització abusiva i el risc per les garanties de la llibertat d’expressió.

Al curs s’aborda la problemàtica que planteja el marc legal actual per garantir una protecció efectiva de col·lectius històricament discriminats en equilibri amb les garanties d’altres drets fonamentals com la llibertat d’expressió, i a la llum de les normatives i estàndards internacionals.

El curs s'organitza conjuntamente amb SOS Racisme, en el marc del projecte “Reconstruint garanties de drets humans en la lluita contra l’odi”, amb el suport financer de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.

Objectius 

La finalitat del curs és ampliar els coneixements i capacitats de professionals de l'advocacia i l'assessorament legal per a abordar casos de discurs d’odi.

Els objectius específics són:

1. Reflexionar sobre el concepte de discurs d’odi i la problemàtica que planteja la seva penalització (interpretació de l'Article 510 del Codi Penal) 
2. Repassar els organismes, normatives i estàndards internacionals i regionals sobre el dret a la no discriminació i sobre la llibertat d’expressió.
3. Conèixer la jurisprudència més rellevant tant de tribunals estatals com, sobretot, del Tribunal Europeu de Drets Humans
4. Compartir experiències, competències i propostes per a abordar casos de discurs d’odi. 

Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la configuració i interpretació de la realitat que ens envolta. Una realitat incompleta i parcial si no reflecteix els drets i llibertats dels seus protagonistes. Les conseqüències de les retallades no es poden entendre sense explicar el perjudici per la lluita per la igualtat d'homes i dones, i sense explicar el retrocés ocasionat per la retirada dels ajuts de la Llei de dependència. Ni l'enduriment de les polítiques d'estrangeria sense mostrar les batudes racistes o els vols de deportació, per exemple. 

La funció social del periodisme és indubtable no només per la seva capacitat per denunciar les desigualtats i injustícies, també per la seva responsabilitat i influència en la creació d'una societat informada i crítica, compromesa en la defensa dels seus drets, sense oblidar el paper de vigilància dels poders públics. Aquesta funció social exigeix als professionals de la comunicació informar sobre el que importa i no sobre el que interessa als poders fàctics que defineixen l'agenda informativa. 

Periodismo Humano i l'IDHC organitzen aquest curs que aposta per un periodisme responsable i centrat en les persones, en els seus drets i en les seves lluites. Un periodisme que requereix d'un coneixement específic sobre drets humans i que incorpori nous models i tècniques discursives. En el curs s'aportaran les eines i recursos per informar en profunditat i amb precisió del que està passant amb un enfocament de gènere i basat en els drets humans.

Curs en col·laboració amb Periodismo Humano